Espectacle que ens transporta al Montmartre de Suzanne Valadon. Els protagonistes seran els textos escrits per Santiago Rusiñol, ja que, a partir de les divertides cròniques que redactava des de París, ens submergirem en la riquesa d'aquell ambient creatiu i descobrirem com vivien, creaven i es divertien els artistes en el que, sens dubte, era el centre artístic del moment. L'espectacle comptarà amb ombres xinesques a càrrec de La Tija.
Un diàleg entre les arts plàstiques i les arts escèniques. Les arts plàstiques han estat presents als teatres des de l'inici dels temps. CORPUS és una exposició performativa on es reverteix aquesta relació: les arts escèniques entren al museu per formar part del seu relat juntament amb les peces que s'hi allotgen. És un contacte entre l'espai expositiu i les arts performatives. A partir de CORPUS, el públic podrà reinterpretar algunes de les obres exposades al museu a través de les accions que aquestes peces representen. El públic passeja per l'espai de la mateixa manera que ho faria visitant una exposició temporal, sense limitació de temps i amb la llibertat d'avançar o retrocedir segons la seva voluntat.
Aquest treball en procés gira al voltant de la repercussió social, antropològica i corporal de l' alimentació, així com a tots els rituals quotidians que envolten l' acte de menjar i alimentar-se. Reflexiona sobre els espais que hi ha entre la cuina tradicional i el menjar ràpid, entre una economia local i un món globalitzat.
UNHEIMLICH
Unheimlich busca ser una revisió del nostre comportament com a espectadors davant els cossos exposats als museus d'art. A partir de quatre intèrprets, s'activa una reflexió sobre aquestes corporalitats governants. Una mirada cap a l'interior i darrere dels cànons físics. Quantes hores ha romàs immòbil la model perquè el pintor assolís el resultat final? Com es converteix el nu en un objecte per ser consumit al gust de qui l'observa? Com els espectadors activem uns discursos o altres al voltant d'aquestes representacions? Unheimlich qüestiona on resideix l'ètica i la privacitat en aquestes representacions i què fa que l'art sigui sublim, transcendint en aquells elements que no estan permesos ni acceptats en la nostra vida quotidiana.
Barcelona, segle XXI. Ara mateix, algú, en aquest precís instant, inicia el que serà el seu primer espectacle. Ho comença com una idea mental. Aquesta idea haurà de néixer, créixer i convertir-se en real. És el naixement, creixement i gestació d'aquesta idea, juntament amb totes les peripècies legals i creatives per les quals l'artista ha de passar perquè aquesta idea es materialitzi i cobri vida. És el reflex del món de l'artista independent en la nostra contemporaneïtat.
