Mataró (Catalunya) i Cagliari (Cerdeña). Moon Ribas i Quim Girón són els creadors de SOTA TERRA. Les seves creacions conjuntes reflecteixen la voluntat d' unir les seves disciplines particulars, la dansa i el món cíborg de la primera, i el circ contemporani del segon, fent-les dialogar amb la tecnologia actual i els aspectes naturals més primitius.
La tecnologia com a mitjà per comunicar-nos amb la natura i intentar comprendre-la és el prefaci d'aquesta proposta: s'entrega a cada espectador una llum frontal i una polsera connectada a la xarxa de terratrèmols que vibra cada vegada que n'ocorre un. Els frontals que porta cada espectador són l'única il·luminació de l'espectacle. No hi ha més focus que la llum dels observadors. Com a espectador, tens el poder absolut sobre el lloc al qual mires. Pots il·luminar l'escena, els laterals, el sostre, fins i tot el pati de butaques. Com un espeleòleg, està a les teves mans el recorregut de la investigació que vulguis dur a terme durant l'espectacle. Ara més que mai, aquest espectacle no es pot veure si no hi ha qui el miri. La qüestió budista de "si un arbre cau enmig del bosc i ningú ho veu, ¿fa soroll?" cobra tota la seva potència aquí.
En escena, només una capa de terra que cobreix tot el terra, acompanyada del cant de les cigrons. L'elecció no és casual: les cigrons són petits animals que poden passar fins a disset anys sota terra en estat letàrgic per, quan arriba la calor i ha transcorregut el temps que consideren, renéixer i passar-se tot l'estiu cantant. Aquells ximples que escoltem als boscos mediterranis durant els dies estivals poden haver estat emmudits plàcidament durant disset anys en la foscor i humitat tel·lúriques. I una veu profètica, les úniques paraules intel·ligibles de tot l'espectacle, són les d'Ubaldo Sanna, un habitant de Fluminimaggiore (un petit poble a 80 quilòmetres de Cagliari), que, als seus disset anys, potser entre l'enterrament i renaixement d'una cigarra, va descobrir una cova i, des d'aleshores, durant 50 anys, ha anat pràcticament cada dia de la seva vida.
Un home que ha viscut gran part de la seva existència sota terra i que equipara aquests anys els mil·límetres de creixement de les estalactites: un mil·límetre equival a deu anys de vida humana, deu voltes completes de la Terra al voltant del Sol. Sanna sembla sortit del documental La cova dels somnis oblidats de Werner Herzog: com la cova Chauvet, les coves di Su Mannau el van atrapar i mai el van deixar anar. El seu instint s'ha sobreposat al seu intel·lecte definitivament.
El descobriment d'un altre món a l'abast de la mà, un lloc on la societat no ha estat capaç d'instal·lar-se ni de fer estralls, pertorba i atrapa impertèrritament o expulsa per sempre qui el descobreix. Com Sòcrates a La caverna de Plató, tant els científics de Chauvet com el mateix Sanna expliquen com el temps s'avé dins la cova, sota terra, a les artèries del nostre planeta. Plató intenta convèncer-nos que l'interior de la Terra és un engany, que fins que no escapem de la foscor i ens il·lumina el nostre astre solar no som capaços de discernir què és real i què no. Però Sòcrates queda cec en exposar-se a la llum del Sol. El coneixement és tal que es fa físicament insuportable.
A SOTA TERRA, la foscor t'abdueix; no hi ha por, però sí misteri. La raó lluita per obrir-se pas i tractar de comprendre el que passa allà dins, il·luminar i explicar com es vivia, quina era la temperatura constant, quins eren els motius per quedar-s'hi, com es creen i conserven les estalactites i com s'ha preservat, estàtic, tot el que hi ha dins. La ment comença a funcionar fins que, inevitablement, s'apén per falta de respostes. El coneixement es fa insuportable, però, en lloc de castigar-nos, el desig parla, els sentits se sobreposen a la raó, i el cos decideix simplement estar, romandre en silenci i intentar escoltar el so de la cova, de l'interior de la Terra, fins, com bé diu el científic de Chauvet, arribar a escoltar els nostres propis cors.
En aquell moment arriba la comprensió. En la foscor més absoluta, les preguntes no necessiten ser respostes. És un altre món, un espai desconegut al qual la societat no ha arribat i que persevera a evitar la seva arribada, a impedir que penetri i perverteixi l'estat virginal de l'origen del món, dels començaments de les nostres vides.
Irene Vicente Salas, 5 de novembre de 2023
